La Comunitat Cristiana de Sant Pere de Ribes celebrà el proppassat
diumenge, 3 d´octubre, la cloenda del centenari de la inauguració de l´actual temple parroquial.
El Sr Bisbe diocesà, mons. Agustí Cortès, presidí la Eucaristia, - celebrada en l´ esmentat temple -, acompanyant-lo els concelebrants: mossèns Jesús Mañé, Rector, Joan-Pere Pulido, Secretari General, Josep Raventós de Tarragona, (amb familia a Sant Pere de Ribes), el P. Heliodoro Delgado, religiós camil, i jo mateix.
El ribetà, sr. Francisco Marcer Oliver, cristià convençut i amb possibilitats, fou l´iniciador, el mecenes de la construcció, i també l´orientador de l´obra, que durà set ays. – Havia passat la plaga de la fil.loxera, i en un ambient d´acció de gràcies quil.lusionà els feligresos, es posaren mans a la obra
Aquest temple substituí l´esglèsia antiga, datada del 1600, i que ja era la Parròquia de Sant Pere, amb quin patrocini ha seguit sempre.
L´actual és d´estil neo-gòtic, amb una certa imitación del temple de Santa Maria del Mar de Barcelona, a escala reduida.
El sr. Bisbe en la seva homilia ponderà el nexe d´un temple - que és Casa de Déu -, amb les diverses generacions que s´ hi trameten la mateixa fe; - llegirem en la segona carta de Sant Pau a Timoteu: “Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis” ( 2 Tim 1, 13) -; generacions que comparteixen la problemàtica pròpia de cada època i l´adequada recerca del llenguatge religiós entenedor i actual.
Mossèn Jesús, - Rector des de fa 41 anys -, al.ludí a les pedres vives que són els cristians que formen la feligresía.
L´assistència a la ceremonia fou nombrosa; tot pulcramente preparat; un xamós centre de roses fou col-locat damunt la tomba de l´esmentat sr. Marcer, situada davant de l´altar major.
-
El temple ofrena una visió encisadora, amb la seva policroma lluminositat a través dels vitralls nets com una patena; tot, amb la pulcritud detallista segons el fer de mossèn Jesús. – S´hi respira la vitalitat, l´entrega dels fidels responsables de les diferents àrees d´apostolat, i en concret, de la Comissió organitzadora del Centenari.
Cent anys són un gruix d´història.
Cent anys d´un temple són com un joiell que contè secrets inaccesibles. – Quí sabrà mai, els suspirs, les peticions, les accions de gràcies, les llàgrimes, les ìntimes joies, que s´han exhalat en aquest temple centenari? – Només Déu, Pare nostre, clement i bo.
Jesús, amb gest inusual, purifica el temple, atorgant-li aquella dignitat profetitzada per Isaías: “El meu temple serà Casa d´Oració” (Lc. 19, 46; cfr.: Is, 56,7).
Un temple centenari és un monument de la fe dels nostres avant-passats; és un espai sagrat de trobada amb Déu i amb sí mateix, obert a tothom, sense requerir-se més identificació que ser un home o una dona que, en el camí de la vida, cerca sopluig espiritual i, potser a vegades, també material.
El temple material és el lloc on els cristians, - església de Déu -, convocats per l´Esperit, li ofrenen el culte litúrgic, accedeixen als sagraments, i on els pobres hi cerquen misericòrdia.
Un temple no marca una línia divisoria, sinó que és per a tots els humans, el suggeriment, el testimoni, de la presència de Déu en mig nostre:
“Jo serè cada dia amb vosaltres fins a la fi del món” (Mt 28,20).
-
Aquest centenari queda inclós en les efemèrides de Sant Pere de Ribes.
Enhorabona a la Comunitat Cristiana, a la ciutadania tota, als promotors i realitzadors del Centenari.- A mossèn Jesús, Rector incombustible, zelós, condeixeble i amic de l´ànima.
En el vostre temple, dia rere dia, s´acompleix la paraula del salmista:
“Quina alegria quan em van dir: anem a la Casa del Senyor” (Sal. 122, 1).
Arcadi Llagostera Illa
