Estimats tots, en Jesús, el Senyor:
Novament, ens retrobem els familiars i amics en aquest temple de la Immaculada Concepció, - temple de la nostra història -, per donar gràcies a Déu.
L´Eucaristia és i vol dir "Acció de gràcies". – Aquesta d´avui, té la particular intenció de la gratitud pel do de la vida.
Sí, la vida.- Si m´ho permeteu, diem-ne, ara, uns breus mots.
La vida s´afirma de Déu. – Déu és el Vivent: "Ara sabreu que el Déu vivent és en mig de vosaltres" (Jos 3, 10); Jesús afirma d´Ell mateix: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida" (Jn 14, 6); "Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu" (Ap 1, 17-18).
La vida de l´home i de la dona, esdevé el coronament del relat bíblic de la creació: "Fem l´home a imatge nostra" (Gèn 1, 26).
I tota la natura és el gran jardí de la vida; dels éssers dotats de vida: viuen les aus, les plantes, els peixos.
La vida és formosa, és bella.
El Creador trobà bona la seva obra: "Déu veié que tot això era bo"
(Gèn 1, 25) - Els profetes són eco constant de la formosor de la natura: "La terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor" (Is 61, 11).
I així diu el salmista: "De les fonts, es fas brollar torrents que s´escolen entre les muntanyes" (Sal 104, 10).
Jesús és sensible a l´encís de la natura: "Fixeu-vos com creixen les flors" (Lc 12, 27). - N´empra fàcilment exemples per donar a entendre les seves ensenyançes. Les seves paràboles ponderen el bell capteniment de la vida: "El gra de mostassa, la més petita de totes les llavors, arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra" (cfr.: Mc 4, 30-32); (Sal 104, 12).
La més alta valoració, doncs, de la natura, rau en aquest vigorós recolzament bíblic, que ha inspirat a místics i poetes.
La Ecologia, el respecte a la natura, i la promoció dels seus valors, esdevé com una mena de ritu que, des de l´altar de l´univers, honora al seu Creador.
Sant Francesc d´Assís s´extasià davant l´espectacle de la vida:
Diu en el Càntic al Germà Sol: "Lloat sieu, el meu Senyor, amb totes les criaturas. Especialment el germà Sol, que fà el dia i ens dona la nit. I és formós i radiant i de gran esplendor; de Vós, ho Altíssim, en porta la significació".
I en la seva visió benigna i bella anomena al llop el seu germà, i li mana de part de Crist no fer mal. (cfr.: Florecillas, pp. 40s; 289s, Ed. Porrúa).
Sant Joan de la Creu ens diu en el seu "Càntic Espiritual": "Mil gracias derramando - pasó por estos sotos con presura, - y, yéndolos mirando, - con sola su figura - vestidos los dejó de hermosura" (Vida y Obras, p. 851, BAC).
Del no-ésser, - que és no res -, a l´ésser, - que és plenitud en cada especie -, només s´hi pot interposar el misteri de l´ Amor omnipotent, entranyable, de Déu. – Davant de qualsevol oposició a la tesi creacionista, (en el més ampli ventall que aquesta posició abarca), prefereixo procedir de l´ascendència de l´Amor, abans que de l´atzar i de l´absurd.
L´ésser humà – l´home i la dona -, junt amb el seu entorn formós, esdevenen irisacions de l´Esser de Déu, que és Veritat, Bellesa i Bé, tot inclós en la sublim definició de l´Indefinible: " Déu és amor" (1 Jn 4, 8).
L´eximi prosista i poeta, bilingüe, Joan Maragall, diu en els seus "Elogios":
"¿Qué quiere decir vivir? Vivir es desear más, siempre más; desear, no por apetito, sino por ilusión. La ilusión, ésta es la señal de la vida; amar, esto es la vida. Amar hasta el punto de poder darse por lo amado" (Obres Com., p. 840, Biblioteca Perenne).
Per això, per molt més que no sabria ni explicitar, avui, dono gràcies. – Manllevo a Maria de Natzaret el seu himne de lloança davant els favors de Déu: "La meva ànima magnifica el Senyor" (Lc 1, 46).
Cada dia, al obrir de nou els ulls a l´albada que´ns acarona, encetem una nova partitura de l´himne de la vida. – La remor de les ones de nacre de la nostra mar mediterrània és com el corn matutí que´m tramet el missatge de que la vida segueix.
En aquest desig de més que conté la vida, i que acabem d´esmentar, al arribar a aquesta fita que avui ens reuneix: - 85 anys -, hom sent més la petitesa en l´ordre ontòlogic i en l´ordre ètic; tot no ho he fet pas bé; us demano perdó i indulgència; alhora, em corpren el més pregon agraiment per ser; per haver pogut fruir d´ aquesta majestat paisatgística de la vida; fruir de la bonesa del món interior de tants humans, anònims, confidents; fruir de la vida de la gràcia de Déu; fruir de la vida familiar; fruir del servei de la vida a l´Evangeli de Jesús.
Agraiment al Pare-Déu.
Als meus pares de la terra, a les germanes i cunyat, als nebots; amb ells he assaborit la flaire del pa i la sal de cada dia; el condiment de la convivència senzilla, cordial, treballadora.
Als mestres, superiors i amics, - en el camp eclesial i en el laic -.
Als germans en el sacerdoci, amb els que he conviscut les diverses etapes ministerials. – Agraiment per aquesta companyia d´ara, que´ns honora: mossèn Jaume Berdoy és un amic, però la seva persona és inseparable de la més elevada dignitat diocesana, després del bisbe, com és la de vicari general. – Mossèn Josep Pausas, rector de Sitges, és el nou arxiprest del Garraf; la seva presència amistosa, és, alhora, signe de la cohesió pastoral entre nosaltres. -Mossèn Alvar, rector de la Parròquia, vilanoví, que, amb la seva complicitat, ha participat en el lligam de la jornada. – A tots els restants concelebrants, - preveres i diaques, diocesans i religiosos -, col.legues tant propers -, -amb qui´ns vivim el dia a dia del servei a aquesta comarca dels nostres afanys.
Vilanoví de tants anys, estimo aquesta digna assistència del nostre Ajuntament, en les persones de la Sra. Regidora i Sr. Regidor. – Amb la Dra. Grifell, hem compartit ànsies i realitats en el nostre Hospital de Sant Antoni Abat.
Gràcies per la intervenció artística, sempre tan acurada i de gran qualitat. – Als cantors i lectors de cada diumenge; als permanents i discrets servents d´aquesta casa d´oració.
Gràcies a les representacions cíviques i culturals de la nostra platja.
Gràcies a tots els que esteu aquí i pregueu per mi.
Gràcies als promotors d´aquesta jornada, als quals vareig indicar que ja m´hauria estat bé, passar aquesta data més silent; però no vareig insisitir perquè el pla ja estava com amb aquella situació aèria de "no retorn".
No sabem quan s´albirarà el cim de la carena; però segur que no hauran de transcorrer altres 85 anys. – Ens abandonem a la misericòrdia de Déu, que´ns diu pel profeta: " Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança" (Jer 29, 11).
Per la Resurrecció del Senyor, Jesús, la vida és recreada: "Vaig veure un cel nou i una terra nova" (Ap 21, 1): "Jo faig que tot sigui nou" (Ap 21, 5).
A l´altra banda, es revelaran els secrets més amagats; quedarà clar que la formosor que´ns rodeja haurà sigut només un espill de la definitiva bellesa, segons ens afirma l´apòstol Pau: "Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit (cfr.: Is 52, 15), ni el cor de l´home somia allò que Déu té preparat per als qui l´estimen" (1 Cor 2, 9).
Jesús ens ofrena la força necessària per arribar al terme; és Ell mateix fet Eucaristia: "Qui menja aquest pa, viurà per sempre" (Jn 6, 51), és a dir, Ell mateix satisfà la passió innata de l´home de viure, sempre.
Que, per la intercessió de Maria, Mare de Déu i Mare nostra, i de tots els Sants, tinguem temps bons, en pau, treball, sanitat, per tothom.- Que l´intervenció de l´home no malmeti la vida de l´home, ni el seu preciós entorn.
Malgrat les tempestes de tantes contrarietats que afligeixen la vida de l´home, mantinguem les veles de la nostra capacitat desplegades al vent de la visió positiva de la vida; sembrem la llavor de la bondat, de la proximitat, de la justicia, de l´alegria cristiana, perquè el nostre pas, solidari, sigui testimoni de l´Amor de Déu.
"Amb L´Esperit de Jesús en els nostres cors que crida "Abba, Pare" (cfr.: Gàl 4, 6), adreçem al Déu de Jesús, - el nostre Déu -, la pregària universal; que´ns uneix als cristians de tots els temps; que presideix la simfonia còsmica de la vida; que´ns identifica com a fills de Déu; que´ns manifesta la germanor de tots els humans:
"Pare nostre, vingui el teu Regne. Dona´ns cada dia el pa que necessitem. Perdona´ns i lliure´ns del Maligne" (cfr.: Lc 11, 2-4). Amén. Amén.
--
Homilia pronunciada per
mossèn Arcadi Llagostera Illa, prev.
Eucaristia dels seus 85 anys
Parròquia de la Immaculada Concepció
Vilanova i la Geltrú, 24 d´octubre del 2009
--
Evangeli: Lc 11, 1-4
--
Haveu preparat uns quants, i haveu secundat tots els presents, aquesta jornada d´avui, positiva, amistosa, pacífica, alegre, que us ennobleix a vosaltres, al honorar vosaltres la ancianitat.- Llegim en el Llibre de l´Eclesiàstic que: "Un amic fidel és bàlsam de vida" (6, 16).- Al participar tots en la mateixa taula i alimentar les nostres vides amb els mateixos condiments, refermem aquesta fraterna amistat.- Moltes gràcies a tots; anomenem als amics Miquel Altadill i Enric Miró perquè com que les coses no es fan soles, vol dir que la jornada que fruim ha suposat hores de dedicació i atenció per part d´ells, i sens dubte, també d´ altres. – Gràcies per la vostra companyia a la Missa, i aquí. - Aquesta calor de la vostra humanitat es per a mi, la felicitació més xamosa.
Desitjo a tots i a cada u dels presents, que arribeu feliçment a l´edat del sr. Federico – que´m guanya; 93 anys -, i així es compleixi també en vosaltres la dita del llibre del Proverbis:
"Els cabells blancs són la glòria dels vells" (Prov. 20,29).
